divendres, 29 de maig del 2015

AC - DC: L'EVOLUCIÓ DE L'HOME LLOP


A continuació us presentem un vídeo i un treball on hem investigat sobre l'evolució del mite de l'home llop, comparant el mite clàssic de Licàon amb diverses versions actuals. Esperem que sigui del vostre interès!




INTRODUCCIÓ

En el nostre segon treball, hem decidit centrar-nos en el mite de l’home llop, basat en el mite clàssic de Licàon, el qual és transformat per Zeus en una fera que reuneix trets humans i del llop. Per a realitzar aquest anàlisi de l’evolució del mite, ens hem centrat tant en les antigues versions com en les noves interpretacions, que n’han revolucionat el saber popular.

Actualment, quan hom pensa en un home llop habitualment té dos punts de vista: el licantrop clàssic, i el llop de la saga Crepuscle. Basant-nos en aquesta divisió inconscient que la majoria de població realitza, hem escollit un conjunt de pel·lícules on es vegi de manera clara les diferents interpretacions que s’han donat de la figura del licantrop.

Tenint en compte l’inici del mite, hem considerat escaient fer menció de la història de Licàon en la introducció del treball, per a contraposar-ho amb els films escollits, els quals no tant sols en fan una interpretació estètica particular, sinó que en varien els trets de caràcter original, i la posició del licantrop en la narració més enllà de la figura antagonista. Per aquest motiu, creiem que les  pel·lícules escollides permeten crear una cronologia de la visió contemporània de l’home llop, i en certes ocasions rescaten llegendes que s’han forjat al seu voltant. Així doncs, hem escollit les següents pel·lícules:

  • Teen Wolf (Rod Daniel, 1985).
  • Van Helsing (Stephen Sommers, 2004).
  • Crepuscle, saga de quatre llibres i cinc pel·lícules: Crepuscle (2005), Lluna Nova (2006), Eclipsi (2007), A trenc d’alba (2008).
Finalment, com a títol pel nostre vídeo, hem triat el següent: “aC – dC: l’evolució de l’home llop”. Les primeres sigles fan referència a abans de Crepuscle (aC) i després de Crepuscle (dC), ja que considerem que després d’aquesta saga ha canviat molt la visió actual d’aquest mite.

EL MITE CLÀSSIC: LICÀON


L’inici de l’home llop es remunta a les metamorfosis d’Ovidi, on es narra el càstig diví que pateix el rei Licàon en menysprear el poder de Zeus. Tot i que en aquesta primera narració ja es concep la licantropia com una maledicció, també se li atorga en certa manera, un aspecte de noblesa. Aquesta primera metamorfosi no  deforma a l’home físicament, sinó que deixa veure què és l’home dins del seu interior, i com dut pels instints animals la seva aparença reflecteix  aquests trets.

A partir d’aquesta primera narració, la figura del licantrop ha  anat evolucionant al mateix ritme que la societat, adquirint noves característiques, i creant-se noves llegendes. En l'actualitat, existeixen diverses postures referents a aquest ésser: n'hi ha que aposten per la posició clàssica, mentre que altres  redefineixen des de la transformació en si, com els trets de caràcter. Actualment trobem que l’home llop ha passat a ser un antagonista per excel·lència, sense cap control dels seus instints homicides, fins a ser l’heroi i protector de la societat.



LES VERSIONS ACTUALS


Teen Wolf (1985)


Als anys 80 es van rescatar els clàssics de terror, transformant-los als canvis que havia patit la societat, i reencaminant-los al públic juvenil. Una de les mostres d’aquesta etapa fou Teen Wolf, o De pelo en pecho al nostre país, dirigida el 1985 per Tod Roders, on se’ns narra com l' Scott Howard, un estudiant de secundària i jugador de basquet,  però més aviat anònim dins de l’institut, és fill d’un home llop. Una nit, Scott comença a notar que el seu cos canvia, i es transforma. El seu pare li explica que a vegades la transformació se salta una generació, però que aquest no ha sigut el cas.  Tot i que en un principi sorprès, Scott capgira una situació de “maledicció”, i aprofita les seves noves capacitats per a millorar com a esportista i aconseguir la noia dels seus somnis, sense amagar al món la seva aparença. A més, és capaç de controlar fins a un cert punt les transformacions. Amb el temps, però, Scott vol triomfar pels seus propis medis, i deixa de transformar-se.

En aquesta primera pel·lícula, podem veure com la percepció de l’home llop ha variat fins al punt de ser acceptat socialment i no suscitar cap por. A més no amaga la seva transformació. També es pot crear una correlació entre els ja de per si sorprenents canvis que suposa el pas de l’adolescència a la maduresa, units als canvis licantropics. Així, ja no es contempla la transformació com una maledicció, sinó com una característica del protagonista, com també ho són els seus ulls marrons.

Hem de situar aquest film en una època de grans canvis socials marcats pel desig d'un futur sense fronteres o divisions de la societat, pel que l'acceptació de l'home llop dins de la societat és un reflex d'aquest desig.





Van Helsing (2004)


Per altra banda, amb Van Helsing, dirigida al 2004 per Stephen Sommers, ens trobem amb un retorn més clàssic de la concepció de l’home llop. En aquest cas, Dràcula exerceix la seva força sobre els licantrops, els quals no es poden negar a servir-lo. Aquests homes llops pertanyen a una mateixa nissaga, que des de temps immemorials ha buscat la mort del mític vampir, però el fatídic destí els ha fet portadors d’una pesada maledicció:tan  sols un home llop pot acabar amb Dràcula, però quan es transformen queden subjugats pel seu poder. Finalment, un home mossegat per un licantrop es transforma i venç al vampir, però durant la seva transformació mata a l’última hereva de la nissaga.

En aquest cas, es retorna a l’aspecte fosc, indòmit i salvatge que suposa aquesta maledicció. Per una banda, la impotència de controlar la transformació, i per tant, poder acabar amb el seu enemic; per una altra, la incapacitat de controlar els instints homicides i animals durant la transformació, unida al retorn de la consciència quan la metamorfosis minva.

En aquesta pel·lícula apareix un element molt important dins de la cultura licantròpica com és la unió del mite de l’home llop juntament amb el mite del vampir, fins al punt de desenvolupar-se com un mite independent. Aquesta correlació de mites ha seguit evolucionant fins a arribar al seu punt culminant amb Crepuscle, que explicarà la meva companya.

Mentre que en la primera pel·lícula trobem una concepció amena de l’home llop, amb preocupacions molt humanes, típiques de l’adolescència, en la segona pel·lícula es pot apreciar una doble psicologia en la seva figura: és tant víctima com botxí.

Aquest plantejament s’ha anat popularitzant amb el temps, fins al punt  que rarament trobem personatges realment plans en les pel·lícules, ja que la societat actual aposta per una recreació “més real” atorgant als personatges la mateixa capacitat que tenen les persones de variar de punt de vista i actuació mentre es desenvolupa la trama.



Crepuscle (2005 - 2008)


L’última visió de l’home llop que analitzarem és la que ens dóna la saga de Crepuscle. Aquesta historia és originàriament una saga de 4 llibres escrits per Stephenie Meyer, formada per Crepuscle (2005), Lluna Nova (2006), Eclipsi (2007) i A trenc d’alba (2008), dels que posteriorment se’n van fer 5 pel·lícules.

La saga narra la història de Bella, una noia que es trasllada amb el seu pare a Forks, Wahington. Allí coneix un vampir, Edward, del qual s’enamora, començant així un gran canvi en la seva vida, que es va narrant al llarg de tots els llibres. A Crepuscle se’ns narra l’inici de la història, on Bella descobreix que Edward és un vampir poc convencional, ja que és "vegetarià" i només veu sang d’animals, no de persones. Comencen així una relació amorosa, en la qual hi intervé la figura de Jacob, un amic de Bella que acaba enamorant-se’n i que descobreix que és un home llop. Bella, però, no li correspon, i comença així una forta enemistat entre Jacob i Edward, que té com a rerefons l’ancestral enemistat existent entre homes llop i vampirs. Aquest triangle amorós acaba sent el centre de la història i es va desenvolupant al llarg de tota la saga, juntament amb l’enemistat entre ambdós personatges masculins i els seus respectius clans. És potser en el segon llibre, Lluna Nova, on podem conèixer més la figura de l’home llop, ja que Edward abandona a Bella per por a fer-li mal i aquesta es refugia en Jacob. Tot i així, Edward i Bella tornen a estar junts i Jacob torna a quedar apartat de la persona que estima. En els dos últims llibres, Eclipsi i A trenc d’alba, comença a evolucionar la relació entre els vampirs i els homes llops, els quals, encapçalats per Edward i Jacob, acaben forjant una aliança per tal de combatre un enemic comú. D’aquesta manera, Bella es converteix en el símbol d’unió entre ambdós clans, que fins llavors s’havien odiat acèrrimament.

D’aquestes novel·les en podem extreure una imatge de l’home llop molt complexa i desenvolupada, diferent de qualsevol imatge vista anteriorment. Igual que a Van Helsing, es relaciona la figura de l’home llop amb la del vampir, els quals estan també enemistats, tot i que en aquest cas no hi ha cap relació de subordinació. Els vampirs, en aquest cas vegetarians, havien firmat un pacte amb els homes llops per tal de no caçar persones en el seu territori, de manera que havien segellat així una mena de pau. Això va provocar que, durant un temps, a la tribu Quileute no hi haguessin més homes llop, ja que no necessitaven defensar-se. Tot i així, l’arribada de vampirs "carnívors" intrusos és la que, al primer llibre, desencadena la transformació de nous homes llops i el revifament de l’antic odi.
La metamorfosi de Jacob en home llop és un altre element que difereix dels anteriors casos. L’home llop ja no es transforma només sota l’acció de la lluna plena, ni es tracta d’una transformació permanent, sinó que ho fa quan ho desitja i pot tornar a la seva forma original sempre que vol. A més a més, en aquest cas la transformació és total, de manera que desapareix qualsevol rastre d'aparença humana. És interessant destacar que l’autora va prendre com a referència les llegendes de la tribu nord-americana dels Quileute. La cultura d’aquesta tribu, resident a La Push, té uns forts llaços amb la naturalesa i els llops. Segons la tradició, un transformador molt poderós, Kwati, va convertir una parella de llops en els primers pobladors d’aquest tribu. La vida d’aquesta població gira al voltant de diverses societats secretes, una de les quals és la Societat del Llop, la qual s’encarrega de protegir el poblat. Stephenie Meyer va agafar aquests elements tradicionals i els hi va donar un nou enfocament, inventant un mite en el qual els homes llops havien aparegut per a defensar el poblat de la figura dels “freds”, uns éssers malvats que mataven gent per veure’s la seva sang.

Finalment, els llibres ens mostren també una fisonomia i una organització en manada molt diferent del que s’havia vist fins ara. Són animals de grans dimensions, més grans que els humans, amb una temperatura corporal molt elevada, contraposada al a fredor dels vampirs. Es mouen en manada, dins la qual hi ha un mascle dominant, i es comuniquen entre ells telepàticament.

Aquest tipus de visió de l'home llop, que com podem veure ha canviat molt respecte les anteriors, és un reflex dels nous corrents de la societat actual. La literatura fantàstica ha guanyat molts adeptes i ha intentat donar un nou punt de vista als mites populars per tal d'innovar i sorprendre al públic. Podríem enquadrar, doncs, aquesta imatge del licantrop en una societat que no es conforma amb les històries habituals i que intenta dona'ls-hi la volta i aprofundir més en els personatges.



CONCLUSIÓ


En conclusió, doncs, podem veure com la figura de l’home llop ha anat evolucionant al llarg del temps. Parteix del mite clàssic com una maledicció, un càstig diví per haver fer un acte atroç, de manera que es relaciona amb un personatge fosc, malvat, salvatge i feroç. Aquesta imatge ha arribat fins als nostres dies i es veu plasmada en pel·lícules com Van Helsing, on persisteix aquesta figura de l’home llop com una maledicció.

Tot i així, diversos corrents cinematogràfics i literaris han pres el mite del licantrop i l’han tergiversat, ja sigui per ironitzar-lo, com a Teen Wolf, o per crear-ne una imatge positiva, com a Crepuscle. Aquest últim probablement ha marcat un abans i un després en la visió de l’home llop, i d’aquí el títol del nostre vídeo, Abans de Crespucle, després de Crespucle, ja que ha canviat totalment la seva imatge, el qual es pot transformar quan vol i es converteix en un defensor de la vida de les persones. Ja no és un ésser malvat, sinó que té sentiments i instints protectors, i la seva transformació deixa de ser una maledicció i es converteix en un element positiu, quasi una responsabilitat.

dissabte, 18 d’abril del 2015

CONCLUSIONS

Acabada aquesta investigació i recopilació dels elements del camp literari a Valls, podem extreure'n les següents conclusions. En primer lloc, hem pogut corroborar que Narcís Oller ocupa una posició central en el camp literari vallenc. D'aquesta manera, voltant d'aquest personatge es desenvolupen una sèrie d'activitats i institucions que donen vida a la literatura vallenca. Narcís Oller va néixer en una família benestant, la qual cosa li va aportar un capital econòmic important des de bon principi. A més a més, ben aviat va poder accedir al centre del camp literari gràcies al seu cosí, Manel Yxart, i al seu oncle. A partir d'aquí, l'escriptor va anar desenvolupant les seves novel·les dins una corrent realista, reflectint en elles la societat d'aquell moment, amb una clara finalitat crítica. En aquest sentit, podríem pensar que més que art per l'art, Narcís Oller duia a terme l'anomenat art compromès. Cal pensar també que la lectura de novel·les d'Emile Zola, un gran intel·lectual compromès amb la societat, el van influenciar profundament. Amb tot, Narcís Oller, va anar adquirint a poc a poc un gran capital simbòlic, de manera que la seva fama i reconeixement han arribat fins als nostres dies. Així doncs, no és d'estranyar que constitueixi un símbol literari per a la ciutat de Valls.

En segon lloc, aquest treball ens ha donat una perspectiva de la situació del camp literari actual a Valls. Els resultats realment ens han sorprès, ja que hi han més institucions i escriptors del que nosaltres pensàvem. Algunes d'aquestes institucions ocupen clarament un lloc central, com són l'IEV o l'Editorial Cossetània, degut sobretot al ressò que tenen fora de la ciutat. D'altres institucions van ocupar en un passat una posició cèntrica però actualment han decaigut, com és el cas del Centre de Lectura de Valls. Pel que fa als escriptors actuals, molts d'ells són poc coneguts, fet que corrobora la manca d'informació que en faci referència. Tot i així, hi ha uns pocs escriptors que destaquen per sobre dels altres i que són molt reconeguts a tota Catalunya, entre els quals trobariem, per citar-ne alguns, a Margarida Aritzeta i a Gabriel Guasch.

En conclusió, doncs, podem dir que Valls és una ciutat amb una riquesa literària important, pero que encara es pot explotar més. Esperem doncs que aquest bloc, que constitueix un petit recull d'aquesta diversitat, pugui ser una eina útil per als lectors interessats en descobrir una altra faceta de la ciutat de Valls.

PROPOSTA DE RENOVACIÓ DE LA RUTA LITERÀRIA DE NARCÍS OLLER

Un cop realitzada la ruta literària de Narcís Oller, ens n'hem donat compte que té algunes mancances que, probablement, la fan menys atractiva al públic. Primerament volem destacar la manca d’indicacions que ajuden a seguir el recorregut, ja que en ocasions és complicat arribar d’un punt a un altre. A més a més, en certs moments la ruta es complica, amb alguns punts allunyats i que, seguint l’ordre establert, poden arribar a confondre. També hi ha alguns panells informatius que són difícils de trobar o es troben en bastant mal estat. Tot això pot fer que, sumat a l’estat de degradació d’alguns dels carrers per on passa la ruta, els turistes perdin l’interès i no completin el recorregut.
A banda d’aquests aspectes, hem decidit plantejar també una reordenació dels espais de la ruta, ja que creiem que d’aquesta manera el recorregut és més fàcil i intel·ligible. Així, la nostra proposta començaria al carrer de la Cort, just davant de la casa on va néixer Narcís Oller. Posteriorment, seguint amb el pas de l’escriptor per Valls, baixaríem cap a la plaça dels Alls, reculant una mica, per veure la casa on es va mudar als tres anys. Seguidament, baixaríem cap al carrer Sant Antoni, començant així la part de la ruta dedicada als espais de la novel·la Vilaniu. Com ja s’ha dit en l’anterior article, en aquest carrer, que apareix a la novel·la, és on vivia la gent ben posicionada de la ciutat. A continuació pujaríem pel carrer Major, on els habitants de Vilaniu anaven al Casino. Un cop a la plaça del Blat, arribaríem al conjunt d’espais que, juntament amb l’església i la plaça dels Escolans, configuren l’escenari de les festes de Sant Joan relatades a la novel·la. Posteriorment baixaríem pel carrer de l’església, on Narcís Oller situa la casa d’un dels seus personatges, fins arribar a la plaça del Portal Nou, que constituïa l’entrada i sortida al poble de Vilaniu. Finalment, giraríem a l’esquerra pel carrer de la Muralla del Carme, fins arribar a la plaça del Carme, on s’hi troba el Sindicat Agrícola, edifici que apareix tant a Vilaniu, com la casa d’un dels personatges, i a Febre d’Or, com a sindicat.
Creiem que els carrers pels quals hem fet passar la nostra proposta de ruta són importants també, ja que hi ha institucions literàries o constitueixen punts importants de la ciutat, pel que col·locaríem diverses senyals que marquessin la direcció a seguir. D’aquesta manera, també creiem que s’ajudaria als visitants a no perdre’s i a caminar tranquil·lament sense haver d’estar mirant contínuament un mapa. Juntament amb això, també proposem una renovació dels cartells i un rentat de cara a alguns carrers, sobretot per la zona del final de la ruta, que estan una mica degradats.


Mapa de la ruta proposada (elaboració pròpia)


LA RUTA LITERÀRIA DE NARCÍS OLLER

La ruta literària de Narcís Oller va ser creada al 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer la figura d’aquest escriptor vallenc a través dels espais de la població vinculats a ell i a les seves novel·les. Concretament, es centra en la novel·la Vilaniu, ambientada en la ciutat de Valls. Narcís Oller fou un dels escriptors catalans més importants del segle XIX i XX, conegut com el pare de la novel·la catalana moderna. Per a més informació sobre aquest autor, us recomanem que visiteu l’apartat del bloc dedicat a ell (aquí). La ruta, inaugurada el dia de Sant Jordi, va ser creada per la Societat Narcís Oller, amb el suport de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, partint d’una proposta inicial dissenyada per Margarida Aritzeta, escriptora vallenca. Cal destacar que aquesta ruta literària va guanyar el Premi Baldiri Reixac per a mestres del 2007.
Cal tenir en compte que Narcís Oller constitueix una figura central dins el camp literari vallenc, donat que va ser una figura amb un gran capital simbòlic en el seu moment i en l’actualitat. Essent un escriptor tant reconegut, l’existència d’aquesta ruta és un atractiu turístic i cultural que contribueix a enriquir la ciutat de Valls.
Així, després d’haver investigat sobre Narcís Oller i aquesta ruta, ens hem decidit a realitzar-la pel nostre compte, per tal de poder-la relatar des del nostre punt de vista als lectors d’aquest bloc. Comencem, doncs, el nostre camí.

Placa de la ruta literària (elaboració pròpia)

La ruta comença a la plaça del Quarter, on es situa també l’institut Narcís Oller. Aquí hi podem veure un bust dedicat a l’escriptor, fet per l’escultor Josep Busquets l’any 1964.
Plaça del Quarter (elaboració pròpia)

Bust de Narcís Oller (elaboració pròpia)

Institut Narcís Oller (elaboració pròpia)


Seguint l’ordre de la ruta ens dirigim cap a l’esquerra, pujant pel carrer del Teatro fins al carrer de Jaume Huguet, on s’hi troba el Teatre Principal de Valls. Seguint tot recte, abans d’arribar a la plaça del Pati, podem veure a la nostra dreta la seu de l’Institu d’Estudis Vallencs i finalment arribem al carrer de la Cort, on hi trobem el segon punt de la ruta. En aquest carrer hi ha la casa on va néixer Narcís Oller, al 1846, tot i que als tres anys va anar a viure a casa del seu tiet. L’escriptor va néixer en una família benestant i als 17 anys va anar a estudiar a Barcelona. Tot i així, la seva residència va seguir essent Valls fins al 1865, quan es va instal·lar definitivament a Barcelona.

Teatre Principal (elaboració pròpia)

Carrer de la Cort (elaboració pròpia)

Placa de Narcís Oller (elaboració pròpia)


Seguim caminant pel carrer de la cort fins arribar a la plaça del Blat, on hi ha l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Ajuntament de Valls. Aquesta plaça és un dels punts centrals de l’activitat vallenca, i així ho relata Narcís Oller a la seva novel·la Vilaniu. A la novel·la, es narra com els habitants de Vilaniu acudeixen a aquesta plaça per dur a terme totes les activitats de les festes de Sant Joan. A més a més, també s’hi relata una actuació castellera.


Plaça del Blat (http://www.narcisoller.cat/images/plasa%20blat.gif)

Al costat de la plaça del Blat hi ha l’església de Sant Joan, que té el campanar més alt de Catalunya. A Vilaniu, en motiu de les festes de Sant Joan, els habitants acudeixen a l’església per l’ofici.

Església de Sant Joan (http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Esglesia_de_sant_joan-valls_2012.JPG)

Al costat de l’església s’hi troba la plaça dels Escolans i el carrer de l’Església. A Vilaniu s’hi relata com les dones d’alta societat, havent sortit per una porta lateral de l’església, passen per aquesta plaça per anar a veure els castells a la casa Montellà, per tal de no trobar-se amb la multitud. Al carrer de l’Església també trobem la casa de Daniel Segarra, el protagonista d’una altra novel·la de Narcís Oller.

Plaça dels Escolans (elaboració pròpia)

Seguidament, girem a l’esquerra pel carrer del Call i al final, caminant una mica cap a l’esquerra, trobem el carrer Major, que comunica amb la plaça del Blat. En aquest carrer hi havia el Casino, on la gent acomodada de Vilaniu anava a fer-se veure la nit de Sant Joan. En aquest mateix carrer també hi situa Oller la casa d’un dels protagonistes d’aquesta novel·la, Rodon.
Carrer Major (elaboració pròpia)

Prosseguim la ruta cap a l’esquerra fins arribar a la plaça de les Garrofes, on agafem el carrer de Tomàs Caylà fins arribar a la plaça del Portal Nou, el següent punt on ens aturem. Aquí és on Narcís Oller situa l’entrada a Vilaniu, on es rebien els forasters. Des d’aquest indret, al final de la novel·la, és d’on surt la comitiva amb el cos sense vida de la proganista.
Plaça del Portal Nou (elaboració pròpia)

Travessem la plaça i girem a l’esquerra pel carrer de la Muralla del Carme, fins arribar a la plaça que du el mateix nom. En aquesta plaça s’hi troba la casa de Galceran a la novel·la Vilaniu. En una altra novel·la de Narcís Oller, Febre d’or, aquesta casa es mostra com el Sindicat Agrícola, el qual podem veure encara a l’actualitat.
Plaça del Carme (http://www.elvallenc.cat/wp-content/uploads/2014/12/placa-carme-valls-esglesia-carme-2014-actualitat-10-12-14-350x240.jpg)

Seguim recte pel carrer de la Muralla de Sant Francesc i, més endavant, enfilem pel carrer de Sant Sebastià fins arribar al carrer de Sant Antoni. Aquest carrer apareix descrit a Vilaniu, on es relata que era un carrer fosc i estret, amb cubs oberts. Segurament és on vivien les famílies distingides de la ciutat.

Carrer de Sant Antoni (elaboració pròpia)

Passegem per aquest carrer i al final girem a l’esquerra, cap al carrer Nou, prosseguint el nostre camí fins a la plaça dels Alls. En aquesta plaça és on hi havia la casa Moragas, que pertanyia a l’oncle de Narcís Oller, i on l’escriptor hi va viure durant molts anys. El seu oncle i el seu cosí, Josep Yxart, eren crítics literaris i van influenciar molt a Narcís Oller, ajudant-lo també a entrar al centre del camp literari amb més facilitat.
Plaça dels Alls (elaboració pròpia)

Finalment, girant a la dreta, arribem al final de la ruta, la plaça del Pati, que va ser el pati d’armes del castell de l’Arquebisbe durant l’Edat Mitjana.
Plaça del Pati (elaboració pròpia)
Mapa de la ruta seguida (elaboració pròpia)

AUTORS DEL PRESENT

MARGARIDA ARITZETA


Margarida Aritzeta és una escriptora vallenca nascuda al 1953. Llicenciada en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, actualment és professora a la Universitat Rovira i Virgili i ha publicat més de trenta llibres, entre els quals hi podem trobar novel·les, treballs de recerca literaris, crítica literària, relats, etc. D’entre les seves novel·les destaquen El correu de Trípoli (1991), El cau del llop (1992), L’herència de Cuba (1997), El verí (2002) o Bandoler (2014), per citar-ne algunes. És molt interessant la seva novel·la El pou dels maquis (2013), on l’autora es basa en la història real de quatre guerrillers que van viure al seu mas abans que ella nasqués. Margarida Aritzeta també ha publicat diversos contes, entre els quals trobem Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) o Misteri de reina (1994). A més a més, al llarg de la seva carrera professional ha guanyat diversos premis, el primer d’ells el Premi Victor Català, al 1980, amb el seu relat Quan la pedra es torna fang a les mans. Posteriorment ha guanyat el Premi Sant Joan de 1983, amb Un febrer a la pell, i el Premi Barcanova de Literatura Juvenil al 2013, amb La nit de la papallona.

Margarida Aritzeta (http://d2cuqn1adi18n6.cloudfront.net/imatges/47/54/baixa/780_008_4754578_9753b66dbab337c175c3c554d7f7e897.jpg)


MÍRIAM CULLERÉ


Miriam Culleré va néixer al 1976 a Valls i va estudiar filologia àrab a Barcelona. És escriptora de contes infantils, tot i que treballa en política de joventut. Destaca sobretot el seu conte Aquesta Mulassa és massa! (2014), que amb la col·laboració de l’il·lustrador David Rovira. També ha participat en el conte In-Inde-Independència! (2013), publicat conjuntament amb altres autors com Roger Roig.
Míriam Culleré (http://pobleviu.cat/wp-content/uploads/2013/03/M%C3%ADriam-005.jpg)


GABRIEL GUASCH


Gabriel Guasch és un poeta nascut a Valls al 1930. Ha escrit poesia discursiva, amb obres com Escric un cercle (1997), Paral·lels (1999), Implicació (2001), Mirades (2003),Descripció del blanc (2004), Vol (2007) o Paratges (2009). Amb Conversa Fora de Context, publicat l’any 2000, va guanyar el X Premi de Poesia Comas i Maduell. També ha participat en exposicions de poesia visual i ha publicat poemes musicals.
Gabriel Guasch (http://www.enveualtacultura.net/DASHBOARD/_UPLOAD/GALERIA/589/gabriel%20guasch.jpg)


LLUÍS FIGUEROLA


Lluís Figuerola Ortiga és un escriptor i poeta vallenc nascut al 1930. D’entre les seves obres més destacades tenim Creu de Cames (1998), la primera novel·la que va publicar, Un gall a Balmes (2001) i Nàufrags (2013), la seva última obra. També ha publicat alguns llibres de poesia, com per exemple Plugim de cendres (2008). Al llarg de la seva carrera ha guanyat diversos premis i reconeixements, entre els quals destaquen el Reconeixement de la Ciutat de l’Ajuntament de Valls i la distinció del Ciutat de Tarragona de Comunicació.
Lluís Figuerola (http://www.enveualtacultura.net/DASHBOARD/_UPLOAD/GALERIA/768/lluis%20figuerola.jpg)


ROGER ROIG


Roger Roig va néixer a Valls al 1971 i es va llicenciar amb filologia catalana. Ha dedicat bona part de la seva vida a escriure contes infantils, amb la col·laboració d’il·lustradors com Hugo Prades o Enric Català. Ha publicat contes relacionats amb festes populars, com Sant Jordi i el drac (2013) o La nit màgica de Sant Joan (2013); relats vinculats a diverses ciutats, com La Tarragona romana (2000) o La Barcelona Modernista (2006), i molts altres contes de temes diversos.
Roger Roig (http://actualitat.traces.uab.cat/imatges/autors/r/roig_roger.jpg)


NÚRIA VENTURA


Núria Ventura va néixer a Valls al 1957 i actualment és professora a l’Institut Jaume Huguet, d’aquesta mateixa ciutat. Ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional al periodisme local, participant al setmanari El Pati, ja desaparegut. Destaca la seva participació, juntament amb altres autors, al llibre Deu+1: Contes a l’entorn de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela (2000). També ha sigut editora del llibre de Josep Bofarull Veciana, Temps après (2015).

AUTORS DEL PASSAT

CARLES CARDÓ (1884 - 1954)


Carles Cardó (Valls, 1884- Barcelona, 1958) fou un eclesiàstic erudit, promotor del cristianisme social, que destacà pels seus assaigs i escrits. Va iniciar els seus estudis al Seminari de Tarragona, que posteriorment va completar a Roma. En el camp polític fou un ideòleg catalanista. Va emprar els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló

La seva obra polifacètica, toca temes com el periodisme, traducció, poeta i assagista. Durant la seva estança a Tarragona (1910-1918) va començar a escriure de manera regular a la premsa local i comarcal, mentre que l’estada a Barcelona es caracteritza per una àmplia activitat intel·lectual i divulgadora; hi restà fins a la seva mort. Al 1936 es refugià a Torí, i més tard a Suïssa. Durant l’exili va escriure Les dues tradicions i El gran refús. També es va dedicar a la tradició dels Salms per a la Fundació Bíblica Catalana, i textos filosòfics per a la Fundació Bernat Metge. En total va escriure uns mil cinc-cents articles, i el seu estil està considerat elegant, estilista i intel·ligent. Destaca:
  • Meditació catalana, Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1953. Assaig polític distribuït inicialment com anònim.
  • El gran refús, capítol VIII de Les dues tradicions, inèdit fins al 1994, Editorial Claret.

La seva figura, que es considera clau dins de l’àmbit literari de Valls, ha rebut tributs com el fet de que la nova Biblioteca digui el seu nom, o la creació del Centre d’Estudis Carles Cardó. A més, a l’actualitat, l’IEV ja disposa d’un fons documental de la seva persona, documents els quals estan sent digitalitzats i catalogats. Dins d’aquest fons també s’inclou la biblioteca personal. Tots aquests arxius estan a l’abast d’investigadors, de la manera que els responsables de l’IEV considerin més adient.

Carles Cardó (https://pbs.twimg.com/profile_images/507156505867870208/FlvoGcfK_400x400.jpeg)


Fonts de consulta:




PERE MIALET I RABADÀ (1900 - 1968)


Pere Mialet i Rabadà  (Valls, 1900- Barcelona 1968), fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat, i col·laborador de l’OpinióMirador, Lluita (de Valls 1931-1933), etc. A més de la seva faceta periodística, destaca com autor popular, amb obres com Cara i Creu (1925), L’esparver (1926), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes(1929). Posteriorment, també va desenvolupar-se com a escriptor d’obres teatrals, com poden ser Error de perspectiva (1951), Melodia Discordant i Canvi de Ruta (1953).

A més dels títols i gèneres citats, Mialet va introduir-se en altres camps literaris, com la poesia, cintes, narracions i novel·la. Amb tot, destaca per la seva faceta de periodista. Paral·lelament al seu ofici, va anar desenvolupant una vessant de creació literària, amb especial atenció als contes i les narracions, basant-se en l’experiència personal. La majoria de les seves obres foren publicades, però algunes romangueren inèdites. Després de la guerra, però, es va centrar en el teatre, en un dels períodes més difícils de la història del teatre català, tenint com a referent el teatre francès contemporani.

Fonts de consulta:



NARCÍS OLLER I MORAGAS (1846 - 1930)


Narcís Oller i Moragas (Valls , 1846- Barcelona, 1930),  és el primer gran novel·lista de la Renaixença catalana, considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Dins del marc realista destaquen com a obres seves La papallona (1882); L'escanyapobres (1884); Vilaniu (1885), novel·la que es desenvolupa en certes parts de Valls, tot i que la ciutat rep el nom de la novel·la; La febre d'or (1890-1892); La bogeria (1899), novel·la curta que enllaça amb el món fictici de Vilaniu; o Pilar Prim (1906), que fou la seva darrera obra madura.  Dins de l’àmbit poètic destaca amb Notes de color (1883); De tots colors (1888) Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918). També es va dedicar a la traducció d’altres obres.

De ben petit va tenir una estreta relació amb el seu cosí, Josep Yxart qui, juntament amb J. Riera i Bertran, l’introduí als cercles literaris de la Renaixença, afavorint la seva conversió al catalanisme literari. Tot i que de formació romàntica, es va anar decantant cap a un naturalisme proper a Émile Zola, no obstant, va crear un estil propi, que el propi autor francès va esmentar en la introducció de la traducció francesa de La papallona. En aquest sentit, va incorporar temes i una visió del món inèdits dins de la literatura catalana del segle XIX. El conjunt de la seva obra mostra una tendència a la dispersió i un ritme de producció minvant, atribuïdes en part a la manca de condicions professionals com a escriptor. A més, mai va acabar de superar la mort prematura d’Yxart (1895), i de Joan Sardà (1898), i es mostrava refractari davant les tendències ideològiques i estètiques del darrer Modernisme.

És segurament, l’autor més destacat de Valls, en part a causa de la citada Vilaniu, ja que la ciutat té una ruta literària que rep el nom de l’autor, en la qual es barregen parts de la ciutat significatives al llarg de la seva vida, així com escenaris representats dins de la novel·la. Tot i que els records de Valls hi són ben palesos, el Vilaniu d’Oller recull tot allò que té de pintoresc i característic qualsevol viva catalana, ja que la seva intenció era retratar un autèntic “niu”. Vilaniu és la descripció realista de una vila provinciana, on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Els protagonistes,  Isabel Galceran, dona d’un dels cacics de la ciutat, i el seu jove enamorat Albert, contenen en les seves figures la decadència dels nuclis rurals davant l’emergent burgesia barcelonina. L’altra família de cacics de Vilaniu, els Rodon, escampen calúmnies a partir de l’enamorament d’Albert per Isabel. En un final tràgic, Isabel avorta, emmalalteix i mor, la seva família marxa de Vilaniu i Albert s suïcida.


Narcís Oller (http://www.escriptors.cat/autors/ollern/4474oller1.jpg)


Font consultada: