Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narcís Oller. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narcís Oller. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 d’abril del 2015

LA RUTA LITERÀRIA DE NARCÍS OLLER

La ruta literària de Narcís Oller va ser creada al 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer la figura d’aquest escriptor vallenc a través dels espais de la població vinculats a ell i a les seves novel·les. Concretament, es centra en la novel·la Vilaniu, ambientada en la ciutat de Valls. Narcís Oller fou un dels escriptors catalans més importants del segle XIX i XX, conegut com el pare de la novel·la catalana moderna. Per a més informació sobre aquest autor, us recomanem que visiteu l’apartat del bloc dedicat a ell (aquí). La ruta, inaugurada el dia de Sant Jordi, va ser creada per la Societat Narcís Oller, amb el suport de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, partint d’una proposta inicial dissenyada per Margarida Aritzeta, escriptora vallenca. Cal destacar que aquesta ruta literària va guanyar el Premi Baldiri Reixac per a mestres del 2007.
Cal tenir en compte que Narcís Oller constitueix una figura central dins el camp literari vallenc, donat que va ser una figura amb un gran capital simbòlic en el seu moment i en l’actualitat. Essent un escriptor tant reconegut, l’existència d’aquesta ruta és un atractiu turístic i cultural que contribueix a enriquir la ciutat de Valls.
Així, després d’haver investigat sobre Narcís Oller i aquesta ruta, ens hem decidit a realitzar-la pel nostre compte, per tal de poder-la relatar des del nostre punt de vista als lectors d’aquest bloc. Comencem, doncs, el nostre camí.

Placa de la ruta literària (elaboració pròpia)

La ruta comença a la plaça del Quarter, on es situa també l’institut Narcís Oller. Aquí hi podem veure un bust dedicat a l’escriptor, fet per l’escultor Josep Busquets l’any 1964.
Plaça del Quarter (elaboració pròpia)

Bust de Narcís Oller (elaboració pròpia)

Institut Narcís Oller (elaboració pròpia)


Seguint l’ordre de la ruta ens dirigim cap a l’esquerra, pujant pel carrer del Teatro fins al carrer de Jaume Huguet, on s’hi troba el Teatre Principal de Valls. Seguint tot recte, abans d’arribar a la plaça del Pati, podem veure a la nostra dreta la seu de l’Institu d’Estudis Vallencs i finalment arribem al carrer de la Cort, on hi trobem el segon punt de la ruta. En aquest carrer hi ha la casa on va néixer Narcís Oller, al 1846, tot i que als tres anys va anar a viure a casa del seu tiet. L’escriptor va néixer en una família benestant i als 17 anys va anar a estudiar a Barcelona. Tot i així, la seva residència va seguir essent Valls fins al 1865, quan es va instal·lar definitivament a Barcelona.

Teatre Principal (elaboració pròpia)

Carrer de la Cort (elaboració pròpia)

Placa de Narcís Oller (elaboració pròpia)


Seguim caminant pel carrer de la cort fins arribar a la plaça del Blat, on hi ha l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Ajuntament de Valls. Aquesta plaça és un dels punts centrals de l’activitat vallenca, i així ho relata Narcís Oller a la seva novel·la Vilaniu. A la novel·la, es narra com els habitants de Vilaniu acudeixen a aquesta plaça per dur a terme totes les activitats de les festes de Sant Joan. A més a més, també s’hi relata una actuació castellera.


Plaça del Blat (http://www.narcisoller.cat/images/plasa%20blat.gif)

Al costat de la plaça del Blat hi ha l’església de Sant Joan, que té el campanar més alt de Catalunya. A Vilaniu, en motiu de les festes de Sant Joan, els habitants acudeixen a l’església per l’ofici.

Església de Sant Joan (http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Esglesia_de_sant_joan-valls_2012.JPG)

Al costat de l’església s’hi troba la plaça dels Escolans i el carrer de l’Església. A Vilaniu s’hi relata com les dones d’alta societat, havent sortit per una porta lateral de l’església, passen per aquesta plaça per anar a veure els castells a la casa Montellà, per tal de no trobar-se amb la multitud. Al carrer de l’Església també trobem la casa de Daniel Segarra, el protagonista d’una altra novel·la de Narcís Oller.

Plaça dels Escolans (elaboració pròpia)

Seguidament, girem a l’esquerra pel carrer del Call i al final, caminant una mica cap a l’esquerra, trobem el carrer Major, que comunica amb la plaça del Blat. En aquest carrer hi havia el Casino, on la gent acomodada de Vilaniu anava a fer-se veure la nit de Sant Joan. En aquest mateix carrer també hi situa Oller la casa d’un dels protagonistes d’aquesta novel·la, Rodon.
Carrer Major (elaboració pròpia)

Prosseguim la ruta cap a l’esquerra fins arribar a la plaça de les Garrofes, on agafem el carrer de Tomàs Caylà fins arribar a la plaça del Portal Nou, el següent punt on ens aturem. Aquí és on Narcís Oller situa l’entrada a Vilaniu, on es rebien els forasters. Des d’aquest indret, al final de la novel·la, és d’on surt la comitiva amb el cos sense vida de la proganista.
Plaça del Portal Nou (elaboració pròpia)

Travessem la plaça i girem a l’esquerra pel carrer de la Muralla del Carme, fins arribar a la plaça que du el mateix nom. En aquesta plaça s’hi troba la casa de Galceran a la novel·la Vilaniu. En una altra novel·la de Narcís Oller, Febre d’or, aquesta casa es mostra com el Sindicat Agrícola, el qual podem veure encara a l’actualitat.
Plaça del Carme (http://www.elvallenc.cat/wp-content/uploads/2014/12/placa-carme-valls-esglesia-carme-2014-actualitat-10-12-14-350x240.jpg)

Seguim recte pel carrer de la Muralla de Sant Francesc i, més endavant, enfilem pel carrer de Sant Sebastià fins arribar al carrer de Sant Antoni. Aquest carrer apareix descrit a Vilaniu, on es relata que era un carrer fosc i estret, amb cubs oberts. Segurament és on vivien les famílies distingides de la ciutat.

Carrer de Sant Antoni (elaboració pròpia)

Passegem per aquest carrer i al final girem a l’esquerra, cap al carrer Nou, prosseguint el nostre camí fins a la plaça dels Alls. En aquesta plaça és on hi havia la casa Moragas, que pertanyia a l’oncle de Narcís Oller, i on l’escriptor hi va viure durant molts anys. El seu oncle i el seu cosí, Josep Yxart, eren crítics literaris i van influenciar molt a Narcís Oller, ajudant-lo també a entrar al centre del camp literari amb més facilitat.
Plaça dels Alls (elaboració pròpia)

Finalment, girant a la dreta, arribem al final de la ruta, la plaça del Pati, que va ser el pati d’armes del castell de l’Arquebisbe durant l’Edat Mitjana.
Plaça del Pati (elaboració pròpia)
Mapa de la ruta seguida (elaboració pròpia)

AUTORS DEL PASSAT

CARLES CARDÓ (1884 - 1954)


Carles Cardó (Valls, 1884- Barcelona, 1958) fou un eclesiàstic erudit, promotor del cristianisme social, que destacà pels seus assaigs i escrits. Va iniciar els seus estudis al Seminari de Tarragona, que posteriorment va completar a Roma. En el camp polític fou un ideòleg catalanista. Va emprar els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló

La seva obra polifacètica, toca temes com el periodisme, traducció, poeta i assagista. Durant la seva estança a Tarragona (1910-1918) va començar a escriure de manera regular a la premsa local i comarcal, mentre que l’estada a Barcelona es caracteritza per una àmplia activitat intel·lectual i divulgadora; hi restà fins a la seva mort. Al 1936 es refugià a Torí, i més tard a Suïssa. Durant l’exili va escriure Les dues tradicions i El gran refús. També es va dedicar a la tradició dels Salms per a la Fundació Bíblica Catalana, i textos filosòfics per a la Fundació Bernat Metge. En total va escriure uns mil cinc-cents articles, i el seu estil està considerat elegant, estilista i intel·ligent. Destaca:
  • Meditació catalana, Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1953. Assaig polític distribuït inicialment com anònim.
  • El gran refús, capítol VIII de Les dues tradicions, inèdit fins al 1994, Editorial Claret.

La seva figura, que es considera clau dins de l’àmbit literari de Valls, ha rebut tributs com el fet de que la nova Biblioteca digui el seu nom, o la creació del Centre d’Estudis Carles Cardó. A més, a l’actualitat, l’IEV ja disposa d’un fons documental de la seva persona, documents els quals estan sent digitalitzats i catalogats. Dins d’aquest fons també s’inclou la biblioteca personal. Tots aquests arxius estan a l’abast d’investigadors, de la manera que els responsables de l’IEV considerin més adient.

Carles Cardó (https://pbs.twimg.com/profile_images/507156505867870208/FlvoGcfK_400x400.jpeg)


Fonts de consulta:




PERE MIALET I RABADÀ (1900 - 1968)


Pere Mialet i Rabadà  (Valls, 1900- Barcelona 1968), fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat, i col·laborador de l’OpinióMirador, Lluita (de Valls 1931-1933), etc. A més de la seva faceta periodística, destaca com autor popular, amb obres com Cara i Creu (1925), L’esparver (1926), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes(1929). Posteriorment, també va desenvolupar-se com a escriptor d’obres teatrals, com poden ser Error de perspectiva (1951), Melodia Discordant i Canvi de Ruta (1953).

A més dels títols i gèneres citats, Mialet va introduir-se en altres camps literaris, com la poesia, cintes, narracions i novel·la. Amb tot, destaca per la seva faceta de periodista. Paral·lelament al seu ofici, va anar desenvolupant una vessant de creació literària, amb especial atenció als contes i les narracions, basant-se en l’experiència personal. La majoria de les seves obres foren publicades, però algunes romangueren inèdites. Després de la guerra, però, es va centrar en el teatre, en un dels períodes més difícils de la història del teatre català, tenint com a referent el teatre francès contemporani.

Fonts de consulta:



NARCÍS OLLER I MORAGAS (1846 - 1930)


Narcís Oller i Moragas (Valls , 1846- Barcelona, 1930),  és el primer gran novel·lista de la Renaixença catalana, considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Dins del marc realista destaquen com a obres seves La papallona (1882); L'escanyapobres (1884); Vilaniu (1885), novel·la que es desenvolupa en certes parts de Valls, tot i que la ciutat rep el nom de la novel·la; La febre d'or (1890-1892); La bogeria (1899), novel·la curta que enllaça amb el món fictici de Vilaniu; o Pilar Prim (1906), que fou la seva darrera obra madura.  Dins de l’àmbit poètic destaca amb Notes de color (1883); De tots colors (1888) Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918). També es va dedicar a la traducció d’altres obres.

De ben petit va tenir una estreta relació amb el seu cosí, Josep Yxart qui, juntament amb J. Riera i Bertran, l’introduí als cercles literaris de la Renaixença, afavorint la seva conversió al catalanisme literari. Tot i que de formació romàntica, es va anar decantant cap a un naturalisme proper a Émile Zola, no obstant, va crear un estil propi, que el propi autor francès va esmentar en la introducció de la traducció francesa de La papallona. En aquest sentit, va incorporar temes i una visió del món inèdits dins de la literatura catalana del segle XIX. El conjunt de la seva obra mostra una tendència a la dispersió i un ritme de producció minvant, atribuïdes en part a la manca de condicions professionals com a escriptor. A més, mai va acabar de superar la mort prematura d’Yxart (1895), i de Joan Sardà (1898), i es mostrava refractari davant les tendències ideològiques i estètiques del darrer Modernisme.

És segurament, l’autor més destacat de Valls, en part a causa de la citada Vilaniu, ja que la ciutat té una ruta literària que rep el nom de l’autor, en la qual es barregen parts de la ciutat significatives al llarg de la seva vida, així com escenaris representats dins de la novel·la. Tot i que els records de Valls hi són ben palesos, el Vilaniu d’Oller recull tot allò que té de pintoresc i característic qualsevol viva catalana, ja que la seva intenció era retratar un autèntic “niu”. Vilaniu és la descripció realista de una vila provinciana, on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Els protagonistes,  Isabel Galceran, dona d’un dels cacics de la ciutat, i el seu jove enamorat Albert, contenen en les seves figures la decadència dels nuclis rurals davant l’emergent burgesia barcelonina. L’altra família de cacics de Vilaniu, els Rodon, escampen calúmnies a partir de l’enamorament d’Albert per Isabel. En un final tràgic, Isabel avorta, emmalalteix i mor, la seva família marxa de Vilaniu i Albert s suïcida.


Narcís Oller (http://www.escriptors.cat/autors/ollern/4474oller1.jpg)


Font consultada: